ANDORRA COM A PAIS PER INVERTIR INVESTIR EN ANDORRE

Andorra no existeix:
Acabo de llegir l’Informe de Llibertat Econòmica 2012 editat per The Wall Street Journal i The Heritage Foundation. Un potent estudi que analitza 184 països i que torna a constatar la forta correlació entre llibertat econòmica, prosperitat i interès inversor. Per posicionar un país correctament en aquest índex, i en el món de la inversió estrangera, calen tres requisits previs: un projecte de país clar; un potent Estat de dret que atorgui seguretat jurídica i estar lliure de corrupcions. Saben en quina posició apareix Andor­ra? En cap.

Hong Kong i Singapur ocupen els dos primers llocs i són el destí preferit per als inversors. Un altre petit Estat que ha fet la feina, col·locant-se enguany entre els 10 primers, és Illa Maurici. I Andorra no apareix en aquest llistat de 184 països. De poc ha servit el contracte amb Monitor Group, al mateix temps que queda clarament en dubte la feina executiva de Govern. Una altra prova la trobem als informes de l’agència UNCTAD de Nacions Unides que, periòdicament, elabora excel·lents informes sobre inversió estrangera per a 188 països. Saben què diu el capítol d’Andorra? Res de res. Per a la UNCTAD Andorra no existeix. I podria seguir, ja que Andorra no existeix per a cap dels darrers informes internacionals d’inversió estrangera. I això passa mentre Toni Martí s’ha jugat la reactivació econòmica a una sola carta: la inversió estrangera oberta al 100%. Però, a manca d’un projecte clar de país i del seu creixement, ha optat per convertir la improvisació en norma, donant la clau a Govern per autoritzar o denegar cada inversió segons bufi el vent. Els fets demostren que, amb aquesta arbitrària potestat de Govern i les altres inseguretats jurídiques amb les quals hem de conviure, Andorra no apareixerà en bona posició en aquestes prestigioses llistes ni serà objectiu d’inversions estratègiques. O a vostès els sembla que és realment necessari que Toni Martí, o el ministre de torn, es reuneixin personalment i a porta tancada amb cada inversor estranger, a fi d’avaluar els detalls del negoci i la seva autorització? No els sembla un procediment que pot donar lloc a conflictes d’interessos i fins i tot a corrupteles? La solució és evident: oferir projecte de país, seguretat jurídica i no corrupció. De moment, perdem el temps.